Passeu, passeu… Sóc la Maica i aquest lloc és casa meva. Tot i que, casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú com deia el Sisa a Zeleste, cap al 1975. I totes (i tots) corejàvem la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol i compartíem els versos del Sisa, amb eufòria.

No cal que escrigui la meva bio aquí, podeu trobar-la a facebook. Prefereixo parlar de la Maica, la que ha nascut, o s’ha reinventat, gràcies a la fal·lera de compartir que va viure a la dècada dels 70 i que ara, des que va fer 70 anys, s’ha revifat i s’ha reconvertit en una eufòria nova.

maica70.com és un espai per compartir gustos, aficions, necessitats. És un espai de trobada, destinat sobretot a dones grans, a aquelles que ja saben que no només són grans, saben, sobretot, que són grans dones i no volen deixar de ser-ho. Dones que no cal que aprenguin a empoderar-se perquè ja són dones poderoses. Ja ho érem als 20 anys i encara ho som més ara que en tenim 70.

Un juny i una ela

Això va passar un mes de juny. El meu company i jo havíem marxat uns dies de vacances al Pirineu aragonès. El temps era esplèndid i vaig dir a la meva germana, que vivia a França, prop de Tolosa del Llenguadoc, si volia fer una escapada per venir-nos a veure. Immediatament em

llegeix més »

Del Pariscope al Cafe de Flore

Ja havia dit que tornaria a parlar de París. A més he penjat algunes fotos a Instagram com a testimoni d’aquesta última escapada a la capital francesa. Així aprofito per estrenar pàgina com a @maica.70, en aquesta xarxa.  La primera vegada que vaig anar a París el meu amic JD, pintor i

llegeix més »

À bout de suffle

Al final de la escapada, és el títol amb què el 1966 es va estrenar a Barcelona, la pel·lícula de Jean-Luc Godard protagonitzada per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg, tots sants i santes de la meva devoció, en el temple de la Nouvelle Vague. (Si fa molt de temps que no l’has

llegeix més »

Maig i viatges

He estat a punt d’utilitzar el títol del llibre de la Rodoreda, Viatges i flors per començar aquest article. Sona més bé que Maig i viatges, ho reconec. Però deixant de banda el llibre de la Rodoreda, que acabo de fullejar per refrescar la memòria amb algunes de les narracions que componen

llegeix més »

Encara no ho sé

Si un home (o una dona) comença amb certeses, acabarà amb dubtes;però si comença amb dubtes, potser acabarà amb certeses (Francis Bacon) Començo dubtant. Mala cosa. Molta gent creu que el dubte ens paralitza i en conseqüència anul·la la nostra capacitat d’acció. És veritat, ho he comprovat moltes vegades. Però si la

llegeix més »

Sant Jordi: el llibre i la rosa

Aquesta setmana, sant Jordi! He llegit que serà un sant Jordi sonat, que serà un dia del llibre espectacular i que tota la ciutat de Barcelona, que és on jo habitualment he celebrat sempre el sant Jordi, serà una autèntica Festa. Es preveu que sigui una diada especialment lluïda. No només perquè

llegeix més »

A l’abril cada llibre en val mil

L’abril és un mes de llibres i l’altre dia em va passar una cosa que tinc encallada a la gola i necessito parlar-ne, encara que no sigui el dia del llibre. El meu company va entrar a una llibreria del centre de Barcelona a recollir un llibre que havia reservat per telèfon.

llegeix més »

Una tarda amb vida

Miro el mar des de la finestra de l’Hotel Sant Jordi, entre Calonge i Platja d’Aro, una tarda d’estiu, fa ja més de tres anys? Miro la Vida.  Tinc davant meu, com emmarcada en una aquarel·la, la Vida. La Vida, Primavera, Alba Esgleas Montseny. Sí, sí,  la filla gran de la Federica

llegeix més »

Dia de la dona

Ai, em sembla que m’embolicaré més si dic el que penso que si penso el que dic. En aquest cas, però, com que el que faig és escriure em permeto la llicència d’escriure sense pensar.  De petita a casa, de tant en tant, em deien “ravatxol”. Jo no sabia si un ravatxol

llegeix més »

Tres actrius: la bellesa de la vellesa

Ahir al plató del FAQS van aparèixer la Teresa Gimpera i la Mònica Randall. La intenció de la Cris, o dels productors, era bona. Es tractava de portar a la pantalla un parell d’actrius d’una determinada edat 85 i 80 respectivament i parlar amb elles, amb tota naturalitat, de com vivien la

llegeix més »
Aquesta web utilitza cookies per al seu funcionament    Configurar i més informació
Privacidad